La Copa del Món de Rugbi de 2015 va ser la vuitena Copa del Món de Rugbi, el campionat del món de rugbi de seleccions nacionals que s'organitza de forma quadriennal. El torneig fou organitzat per Anglaterra, i tingué lloc del 18 de setembre al 31 d'octubre de 2015.
L'estadi Twickenham a Londres va ser la seu de la final. Anglaterra havia sigut escollida com a seu del torneig al juliol de 2009, superant les candidatures d'Itàlia, el Japó i Sud-àfrica. Els organitzadors de la competició, Rugby World Cup Limited, varen recomanar Anglaterra a la International Rugby Board. Dels 20 equips que competien a la Copa Mundial el 2015, 12 estaven qualificats d'antuvi per haver acabat entre els tres primers llocs dels seus grups de la Copa del Món de 2011. Els altres vuit equips es classificaren a través de torneigs en funció de la seva zona geogràfica. Respecte als 20 països que havien competit al Mundial anterior, el 2011, només es produí un canvi, ja que Uruguai reemplaçà Rússia.[1][2][3]
Elecció de la seu
Fase preliminar
La International Rugby Board (IRB) va sol·licitar que qualsevol dels seus membres que desitgessin acollir el torneig o l'edició de 2019 ho manifestés abans del 15 d'agost de 2008. Aquesta data era purament per indicar interès, sense que s'hagués de presentar res relatiu al projecte. Aquest interès per una de les dues edicions, formalitzat al registre de l'associació, fou expressat per 10 membres: Austràlia, Anglaterra, Irlanda, Itàlia, Jamaica, Japó, Rússia, Escòcia, Sud-àfrica i Gal·les.[4] L'Argentina,[5] que havia mostrat cert interès a principis de 2008, finalment no va formalitzar candidatura i no va realitzar cap oferta. Dels 10 països que van expressar el seu interès formal, molts retiraren la seva candidatura a principis de 2009. Jamaica va ser el primer a fer-ho, i Rússia ho feu al febrer de 2009 per concentrar-se en la licitació per a la Copa del Món de Rugbi a 7. Austràlia i Irlanda es van retirar a la primavera de 2009, a causa de raons econòmiques, i Escòcia es va retirar a l'abril de 2009 després d'haver estat incapaç d'arribar a cap acord de co-organització del torneig amb algun altre membre. Gal·les va ser l'última nació a retirar-se oficialment, ja que no va poder presentar una oferta en la data límit de presentació dels projectes, el 8 de maig de 2009, tot i que Gal·les va donar suport a la candidatura d'Anglaterra a canvi que alguns partits es juguessin al Millennium Stadium de Cardiff.[6][7]
Fase final
Les candidatures que finalment optaren per a organitzar la Copa del Món de Rugbi 2015 foren Anglaterra, Japó, Sud-àfrica i Itàlia. Quatre candidatures confirmades va esdevenir una xifra rècord per a l'organització de la Copa del Món de Rugbi. El 28 de juliol de 2009, la IRB va confirmar que Anglaterra seria la seu de la Copa del Món de Rugbi 2015, i Japó la del 2019, per una votació 16 a 10 a favor d'aprovar la recomanació de Rugbi World Cup Ltd (RWCL) que nominava Anglaterra i el Japó com a amfitrions.[4][8] RWCL president Bernard Lapasset va revelar el resultat el 28 de juliol de 2009 a la seu de l'IRB.[4]
Anglaterra
El setembre de 2007, The Guardian va informar que la Rugby Football Union havia decidit presentar candidatura al torneig. La BBC News confirmava la notícia al febrer de 2009 assegurant que la intenció era presentar una candidatura únicament anglesa, però obrint la possibilitat que alguns partits es juguessin a Escòcia, Gal·les o Irlanda. S'esperava que el Mundial 2015 de Rugbi fos un esdeveniment més en el que a la Gran Bretanya es conegué com la dècada de l'Esport (incloent-hi els Jocs Olímpics d'Estiu de 2012).[4]
Un altre argument a favor de la candidatura anglesa era que l'oferta era econòmicament molt potent, contradients els temors de la IRB en el sentit que l'edició de 2011 provocaria pèrdues financeres. Aquest fet s'apunta com una de les influències perquè l'organització optés per la candidatura anglesa, especialment tenint en compte que el director executiu de la IRB, Francis Baron, va assegurar que el torneig tindria com a objectiu la venda de 3.000.000 d'entrades. La candidatura d'Anglaterra presentava un dossier econòmic on assegurava que es generaria un benefici de 300 milions de lliures per a l'IRB, 220 milions de lliures en conceptes de radiodifusió, patrocinis i marxandatge i 80 milions de lliures per les inscripcions en el torneig.[4]
Itàlia
Itàlia va manifestar el seu desig d'acollir, i va presentar un projecte per organitzar la Copa del Món de Rugbi, o l'any 2015 o a l'edició de 2019. La candidatura italiana es va confirmar el 20 de juliol de 2008. Els membres de l'organització de la candidatura d'Itàlia van declarar que el principal objectiu de la candidatura era "l'ampliació de les fronteres del nostre esport". Va ser un lema que aprofitava el corrent del moment a conseqüència que la Copa del Món de Rugbi de 2007 fou la primera organitzada per un país de parla no anglesa, França.[9]
L'oferta italiana incloïa partits en grans ciutats i estadis del país i va prometre un sistema de tren ràpid. La Federació Italiana de Rugby (FIR) va incloure també la importància de la població i el creixement del rugbi a Itàlia, especialment des que es va unir al Torneig de les Sis Nacions a l'any 2000.
L'Stadio Olimpico de Roma era la proposta de la candidatura per a albergar la final i el partit inaugural. Milà i Nàpols també formaven part de la candidatura, que incloïa l'Stade Vélodrome de Marsella, a França seu de molts partits europeus del RC Toulon.
La Japan Rugby Football Union presentar oficialment la candidatura a la IRB al maig de 2009. El Japó era una de les favorites per a albergar el mundial després d'acabar segona en la licitació de l'edició de 2011. La seva candidatura es veia com un via per a obrir el rugbi al mercat asiàtic, a una població de 127 milions, a una gran economia, i la seva capacitat de col·locar el rugbi davant una nova audiència asiàtica el convertien en favorit. D'altra banda, el rugbi al Japó es desenvolupava molt ràpidament, de forma que ja hi havia més llicències que en alguns països que participaven en el Torneig de les Sis Nacions. La Top League del Japó era un aparador per al rugbi japonès, i hi havia entusiasme popular per l'entrada del Japó en la Rugbi World Cup. L'experiència del Japó com a co-amfitrió de la Copa del Món de Futbol de 2002 era també un element a tenir en compte, ja que el Japó ja tenia els estadis i la infraestructura necessaris.[10]
Sud-àfrica
La South African Rugby Union (SARU) havia confirmat la seva intenció de presentar candidatura per al torneig de 2015 el maig de 2009. Sud-àfrica havia fracassat en la cursa per l'edició de 2011. Els punts forts de l'oferta de Sud-àfrica eren que es trobava a la mateixa zona horària que Europa, el mercat de la televisió més ric des del punt de vista de rugbi, i que Sud-àfrica van ser els campions del mundial que havien acollit amb èxit l'any 1995. A més a més, estaven en el procés de construcció de grans estadis per a la llavors pròxima Copa del Món de Futbol de 2010.[10][11]
Elecció final
Les nacions que arribaren a la fase final per decidir l'amfitriona del mundial de rugbi de 2015 foren Anglaterra, Japó, Sud-àfrica i Itàlia. El fet que hi hagués 4 ofertes constituïa un autèntic record en una cursa per ser nomenada seu. El 28 de juliol de 2009, la IRB va confirmar que Anglaterra seria la seu de la Copa del Món de Rugbi a 15 de 2015, i Japó ho seria de l'edició de 2019, amb 16 vots a favor i 10 en contra.[6]
Seus
Les seus dels 48 partits del torneig foren les següents:[12]
Capacitat: 12.500 (ampliació) En construcció: pel 2015[14][15]
Capacitat: 30.500
Capacitat: 30.750
Seus dels equips
Hi haurà 41 seus que actuaran com a base per als diferents equips que participen. Totes aquestes seus foren escollides després d'un rigorós procés de selecció que va incloure un programa ampli i detallat de visites a les instal·lacions. Cada base d'equip consistirà en una instal·lació d'entrenament a l'aire lliure i una de coberta, una piscina, un gimnàs i un hotel.[16]
Anglaterra, com a país amfitrió i tots els equips que van quedar entre els 3 primers dels seus grups a la Copa del Món de Rugbi a 15 de 2011, estaven classificades d'ofici i no van haver de seguir cap mena de procés de classificació. El procés de qualificació dels equips restants es fa en funció de la regió a la qual pertanyia cada selecció i als torneigs que aquesta organitza, com la European Nations Cup en el cas europeu.
Els equips classificats
Un total de 20 equips dels 5 continents jugaran a la fase final del torneig.
Com ja és tradició al Rugbi, en les jornades prèvies al mundial es realitzaran un seguit de partits amistosos coneguts com a "warm-up matches". En aquesta ocasió, alguns es van fer a la primavera i altres es juguen al mes d'agost.
Cos d'Àrbitres
L'equip d'àrbitres encarregats del torneig foren anunciats el 7 d'abril de 2015
La primera ronda o fase de grups, es componia dels 20 equips dividits en quatre grups de cinc equips cada grup, seguint el mateix format que es va utilitzar en les edicions de 2003, 2007, i 2011. El sorteig es va celebrar en un dels llocs més emblemàtics de la capital anglesa, la Tate Modern, el 3 de desembre de 2012, i dividia als 12 classificats automàticament en tres bombos en funció del seu lloc en la darrera classificació mundial. Malgrat que es desconevien els 8 equips restants, que s'havien de decidir en la fase de classificació, la seva posició en un dels grups també fou sortejada.
Bombo 1: Nova Zelanda (1), Sud-àfrica (2), Austràlia (3), França (4)
Bombo 2 : Anglaterra (5), Irlanda (6), Samoa (7), Argentina (8)
Bombo 3: Gal·les (9), Itàlia (10), Tonga (11), Escòcia (12)
Bombo 4: Oceania 1, Europa 1, Àsia 1, Amèrica 1
Bombo 5: Àfrica 1, Europa 2, Amèrica 2, guanyador de la respesca
El resultat del sorteig, combinat amb la fase de classificació, es resumeix en la següent taula:
La resolució dels grups es feu a partir del sistema de lliga de tots contra tots a una sola volta. Els dos primers de cada grup avançaven a quarts de final, mentre que els tres primers de cada grup es classificaven automàticament per a la Copa del món de Rugbi a 15 de 2019.
ITV Sport va ser la poseïdora dels drets televisius tant al Regne Unit com a tot el món, després d'haver signat un acord l'any 2011 per transmetre els torneigs de les Copa del món de Rugbi de 2011 i 2015. ITV va guanyar els drets en una subhasta davant de rivals com la British Broadcasting Corporation o Sky Sports. A la resta dels països la cobertura del torneig es va fer a través dels següents canals:
El preu de les entrades es va anunciar al novembre de 2013. Els preus de les entrades per a adults començaven a partir de 15£ per als partits de la fase de grup i en el cas del nens en 7 lliures en 41 dels 48 partits. Les entrades per a la final del mundial variaven entre les 150£ i les 715£.[32]
.jpg)
.jpg)
.jpg)
