Eduard Mendoza i GarrigaEduard Mendoza i Garriga,[1] més conegut com a Eduardo Mendoza (Barcelona, 11 de gener de 1943), és un escriptor català en llengua castellana. BiografiaMendoza, fill del fiscal i advocat Eduard Mendoza Arias-Carvajal (Barcelona 1905-1979)[2] i de Cristina Garriga Alemany, estudià dret i va viure a Nova York entre 1973 i 1982, on es traslladà per a treballar com a traductor per a les Nacions Unides. L'any 1975, publicà la seva primera novel·la, La verdad sobre el caso Savolta, on ja es pot verificar el geni de l'autor per a intercanviar discursos i estils narratius. Aquesta obra és considerada per bona part de la crítica moderna com un punt d'inflexió amb vistes a la transició democràtica espanyola. L'esmentat llibre, on Mendoza aprofita per revisar el panorama de les lluites sindicals a la Barcelona de principis de segle xx, va rebre el Premio de la Crítica. Posteriorment ha publicat més d'una dotzena de llibres, algun dels quals, per episodis al diari El País. A més de La verdad sobre el caso Savolta, que es va adaptar al cinema per Antonio Drove (1980), hi ha hagut versions cinematogràfiques de La cripta (1981), La ciudad de los prodigios (1999) i El año del diluvio (2004). El 1995, va rebre la Creu de Sant Jordi; el 2009, el Premi Internacional Terenci Moix (al millor llibre de ficció per El asombroso viaje de Pomponio Flato);[3] el 2010, el Premi Planeta,[4][5] i el 2015, el Premi Franz Kafka de literatura.[6] El desembre de 2016, fou guardonat amb el Premi Cervantes.[7] És pare de dos fills: Ferran i Alexandre Mendoza Soler.[8] ObresNovel·la
Relats
TeatreAssaig
Premis
Referències
Enllaços externs
Information related to Eduard Mendoza i Garriga |