Eduardo Alonso Colmenares

Biografia
Naixement	13 octubre 1820 Corella (Navarra)
Mort	31 març 1888 (67 anys) Madrid
Ministre de Gràcia i Justícia
5 d'octubre de 1871[1] – 26 de maig de 1872
← Eugenio Montero Ríos Alejandro Groizard y Gómez de la Serna →
Ministre de Gràcia i Justícia
3 de setembre de 1874[1] – 31 de desembre de 1874
← Manuel Alonso Martínez Francisco de Cárdenas y Espejo →
Ministre de Foment
1 de març de 1874[1] – 3 de setembre de 1874
← Tomás María Mosquera García Carlos Navarro Rodrigo →
President del Tribunal Suprem d'Espanya
1882 – 1888
← Fernando Calderón Collantes Eugenio Montero Ríos →
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	Jurista
Ocupador	Tribunal Suprem d'Espanya
Partit	Partit Liberal
Família
Pare	José Alonso Ruiz de Conejares
Germans	Juan Alonso Colmenares
Llista Diputat al Congrés del Sexenni Democràtic Senador del Regne President del Tribunal Suprem d'Espanya

Eduardo Alonso Colmenares (Corella (Navarra) 13 d'octubre de 1820 - Madrid, 31 de març de 1888). Advocat i polític espanyol, va ser ministre de Gracia i Justícia durant el regnat d'Amadeu I, cartera que tornaria a ocupar juntament amb la de ministre de Foment després de la I República. Durant la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena va ocupar la presidència del Tribunal Suprem.

Després d'estudiar Dret a Madrid va exercir l'advocacia a Tudela, Madrid i Pamplona i després d'això ingressa en la judicatura i exerceix com a fiscal en les Audiències de Sevilla, Barcelona i Granada fins que en 1859 es trasllada a les colònies americanes on exercirà els càrrecs de Regent de l'Audiència de l'Havana i de Santo Domingo, i el d'Intendent General de Cuba.^[2]

Amb la revolució de 1868 torna a Espanya i inicia la seva carrera política quan és elegit diputat al Congrés per la circumscripció de Navarra en les eleccions de 1871, tornant a resultar elegit en els comicis de 1872 per la circumscripció de Logronyo.^[3] Posteriorment, en 1877, passaria al Senat com a senador vitalici.^[4]

Va ser ministre de Gracia i Justícia entre el 5 d'octubre de 1871 i el 26 de maig de 1872 als governs que van presidir José Malcampo y Monge i Práxedes Mateo Sagasta. Posteriorment, i novament sota la presidència de Sagasta, tornaria a ocupar aquesta mateixa cartera entre el 3 de setembre i el 31 de desembre de 1874. També ocuparia la cartera de Foment entre el 13 de maig i el 3 de setembre de 1874 en un gabinet presidit per Juan Zavala de la Puente. Entre 1882 i 1888 va ocupar la presidència del Tribunal Suprem.^[5]

Càrrecs públics
Precedit per: Eugenio Montero Ríos Manuel Alonso Martínez	Ministre de Gràcia i Justícia 1871-1872 (setembre-desembre) 1874	Succeït per: Alejandro Groizard y Gómez de la Serna Francisco de Cárdenas y Espejo
Precedit per: Tomás María Mosquera García	Ministre de Foment (març-setembre) 1874	Succeït per: Carlos Navarro Rodrigo
Precedit per: Fernando Calderón Collantes	President del Tribunal Suprem d'Espanya 1882-1888	Succeït per: Eugenio Montero Ríos