|
Francisco Pareja
Francisco Pareja (mort el 25 de gener de 1628) va ser un missioner franciscà espanyol a la Florida Espanyola, on fou assignat a la missió de San Juan del Puerto. Va esdevenir portaveu de la comunitat franciscana davant dels governs espanyol i colonial, fou un líder entre els missioners, i va exercir com a custodio per a la comunitat a la Florida. Després que l'organització franciscana va ser ascendida a província, Pareja va ser escollit com a provincial pels seus companys missioners en 1616. Va ser conegut principalment per la seva labor de lingüista: va desenvolupar un sistema escrit pel timucua i va publicar en 1612 el primer llibre en una llengua ameríndia, un catecisme en espanyol i timucua. De 1612 a 1627 va publicar diverses obres en espanyol i timucua per al seu ús per part dels seus companys missioners; 6 de les seves obres s'han conservat. Va ensenyar als timucues a llegir i escriure en sis mesos. JoventutPareja probablement va néixer a Auñón (Guadalajara), a la diòcesi de Toledo, encara que es desconeix quan va néixer. Hauria estudiat en una escola i seminari allí. CarreraPareja va viatjar a Florida amb altres onze franciscans amb la finalitat d'establir missions pels amerindis de Florida.[1] Va ser el tercer esforç espanyol per establir missions. Els germans continuaren els esforços anteriors sense èxit dels missioners jesuïtes, un dels quals havia estat martiritzat; els altres havien tornar a Espanya. Un grup de 13 franciscans van arribar al San Agustín en 1587. En el termini de cinc anys, la majoria dels franciscans s'havia desanimat per la seva falta de progrés i havia marxat.[2] Pareja va arribar a San Agustín en 1593 o començaments de 1594 i va treballar com missioner a la costa est de la península, especialment en San Juan del Puerto, la doctrina (missió) creada pels franciscans el 1587 a la vila principal del cacicat Saturiwa d'aquesta zona. El poble practicava l'agricultura intensiva, la caça i la pesca, i havia desenvolupat un govern.[2] Els franciscans desenvoluparen una organització de múltiples nivells, amb una doctrina com a base on un frare resident ensenyar el cristianisme. Altres llocs, anomenats visitas, van ser fundats als pobles més distants, on el frare resident visitava els diumenges i festius. El grup total de frares associats amb una doctrina s'anomenava custodia i dirigit per un d'ells, anomenat custodio.[2] Pel 1602 la doctrina de San Juan del Puerto tenia nou visitas associades[3] La doctrina de Pareja es trobava a l'actual illa Fort George vora la desembocadura del riu St. Johns en l'actual Jacksonville. Un cacique governava la vila timucua que era associada amb San Juan del Puerto; el poble parlava el dialecte mocama. En 1603 una saturiwa que els espanyols anomenaven Maria fou cacica; l'any següent va dir als espanyols que el seu poble era complagut amb el pare Pareja. Ella podria haver governat en la dècada de 1620.[4] Pareja va aconseguir cert èxit amb els saturiwa; en 1602 hi havia 500 cristians en la seva custodia.[4] Gairebé es van confirmar aquest nombre durant una visita el 1606 del bisbe Altamirano, incloent la Cacica Maria i cinc dels seus cacics subordinats de la zona.[5] Desenvolupant el timucua escritEn el seu èxit més significatiu, Pareja va desenvolupar una forma de llenguatge escrit per a la llengua timucua. El seu catecisme en espanyol i timucua, publicat en 1612, va ser el primer llibre escrit en una llengua indígena de les Amèriques.[6] Des de 1627 va publicar nombrosos altres treballs en ambdós idiomes.[2] Gràcies als seus llibres i ensenyaments, tant homes com dones timucua van aprendre a llegir i escriure en menys de sis mesos. Van ser capaços d'escriure cartes a si en la seva llengua.[7] Les seves obres van ser distribuïdes a altres franciscans i els va permetre alfabetitzar i cristianitzar els timucua. Des del segle xx, la seva obra també ha estat estudiada per la seva anàlisi de l'etnografia dels pobles indígenes.[6] Pareja també treballà a la Missió de San Pedro de Mocama a l'illa Cumberland (actualment Geòrgia), on va servir els Tacatacuru, un altre grup de parla mocama. S'hi trobava allí durant la revolta Guale de 1597. Fou l'últim guardià, o funcionari, del monestir de la Immaculada Concepció a San Agustín. Durant 1609-1612 va servir com a custodio dels Franciscans de Florida. Quan l'organització de l'església franciscana a Florida i Cuba va ser elevada al rang de provincia anomenada Santa Elena de la Florida en 1616 Pareja va ser escollit provincial pels seus companys franciscans.[5][8] Cercant més suport financer dels franciscans, va escriure al govern colonial, que semblava afavorir els soldats: "nosaltres som els que suporten la càrrega i les calors, i som nosaltres els qui sotmetem i conquerim la terra."[9] L'últim registre contemporani d'ell fou la referència d'un company franciscà al seu treball a la Florida en el llibre publicat en 1627.[7] En el seu últim càrrec, Pareja es va unir a la Província del Sagrat Evangeli a Mèxic. Va morir a Mèxic en 1628.[8] ObresPareja és conegut per haver publicat els primers llibres en una llengua indígena del que ara són els Estats Units. Va publicar diversos llibres entre 1612 i 1627 en timucua i castellà. Les seves obres conegudes són:
A més, fou conegut per haver publicat dues obres religioses i compilar un diccionari, que no s'ha trobat.[6] Referències
Fonts
Bibliografia addicional
Enllaços externs
Information related to Francisco Pareja |
||||||||||||||||
