Francisco de Paula Pavía y Pavía

Francisco de Paula Pavía y Pavía a La Ilustración Española y Americana, 1881.
Biografia
Naixement	17 juliol 1812 Cadis (Espanya)
Mort	7 novembre 1890 (78 anys) Madrid
Sepultura	cementiri de San Justo
Ministre de Marina
23 de setembre de 1877 – 9 de desembre de 1879
← Juan Bautista Antequera y Bobadilla Santiago Durán y Lira →
8 de febrer de 1881 – 9 de gener de 1883
← Santiago Durán y Lira Arsenio Martínez-Campos Antón →
Activitat
Ocupació	polític
Carrera militar
Branca militar	Flota
Rang militar	vicealmirall
Conflicte	Spanish reconquest of Mexico (en) Primera Guerra Carlina Spanish–Moro conflict (en)
Premis
Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica  Gran Creu de l'Orde de Carles III
Llista Ministre de Marina Senador al Senat espanyol

Francisco de Paula Pavía y Pavía (Cadis, 17 de juliol de 1812^[a]- Madrid, 7 de novembre de 1890)^[1] va ser un polític espanyol, ministre de Marina en diversos gabinets de govern de la restauració borbònica.^[3]

Nascut a Cadis el 18 de juliol de 1812, ingressà a l'Escola Naval Militar quan només tenia onze anys.^[2] Fou destinat amb les forces navals del Cantàbric durant la Primera Guerra Carlista i va participar en la presa de Pasaia (28 de març de 1836), en la d'Hondarribia (11 i 12 de juliol) i en el tercer setge de Bilbao.^[4]

Després d'una brillant carrera fou promogut a brigadier en 1852, a cap d'esquadra en 1863 i a vicealmirall en 1869.^[2] En diferents ocasions fou cap dels Departaments de la Península i els Apostadors d'Ultramar.^[2]

Va ser ministre de Marina des de setembre de 1877 a desembre de 1879, primer amb els governs conservadors de Cánovas del Castillo i Martínez Campos, per a passar en 1881 a fer-ho amb el govern liberal de Sagasta.^[2] En aquesta època va acompanyar al rei Alfons XII en el seu viatge a bord de l'esquadra per les costes de Galícia, assistint en Ferrol a la botadura del creuer Navarra i del canoner Paz.^[2] Fou responsable d'encarregar en 1882 el monument a Colom del port de Cartagena, obra de Juan Sanmartín y Senra.^[5][6]

Fou senador vitalici des d'abril de 1877, després d'haver-ne estat electiu en 1876.

Va morir a Madrid la matinada del 7 de novembre de 1890.^[2] I en el moment de la seva mort desenvolupava els càrrecs de vicepresident del Consell Suprem de Guerra i Marina i de vicepresident del Senat.^[2] Fou enterrat en la Sacramental de San Justo.^[7]

Posseïa les següents condecoracions:^[2]

• Cavaller gran creu de l'Orde de Carles III.
• Cavaller gran creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica.
• Cavaller gran creu de l'Orde de Sant Hermenegild.
• Cavaller gran creu de l'Orde de la Immaculada Concepció de Vila Viçosa.
• Cavaller gran creu de l'Orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer, d'Itàlia.
• Cavaller gran creu de l'Orde de Leopold d'Àustria.
• Cavaller gran creu de l'Orde del Salvador de Grècia.
• Medalla d'or de l'Orde del Drac Volador de l'Imperi d'Annam.
• Gran creu del Mèrit Naval.
• Creu Llorejada de Sant Ferran de segona classe.
• Creu de la Diadema Reial.
• Medalla d'Irun i també la del Tercer Setge de Bilbao.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Francisco de Paula Pavía y Pavía

• La Época «El vicealmirante Pavía». La Época [Madrid], 13.721, 07-11-1890, pàg. 3. ISSN: 2254-559X.
• Melendreras Gimeno, José Luis «Monumentos murcianos del siglo XIX». Estudios románicos, 6, 1987-1989, pàg. 1697-1712. ISSN: 0210-4911.
• Pascual, Pedro. El compromiso intelectual del político: ministros escritores en la restauración canovista. Ediciones de la Torre, 1999. ISBN 9788479602475. 
• Pérez Rojas, Javier. Cartagena, 1874-1936 (transformación urbana y arquitectura). Editum, 1986. ISBN 9788475640389. 

Càrrecs públics
Precedit per: Juan Bautista Antequera y Bobadilla	Ministre de Marina 1877-1879	Succeït per: Santiago Durán y Lira
Precedit per: Santiago Durán y Lira	Ministre de Marina 1881-1883	Succeït per: Arsenio Martínez-Campos Antón