James Ivory

James Ivory
Biografia
Naixement	7 juny 1928 (96 anys); Berkeley (Califòrnia)
Formació	Universitat del Sud de Califòrnia ; Klamath Union High School ; Escola d'Arts Cinematogràfiques de la Universitat del Sud de Califòrnia ; Universitat d'Oregon ; University of Oregon College of Design (en)
Activitat
Ocupació	director de cinema, productor de cinema, guionista, realitzador
Activitat	1953 - 2017
Membre de	Writers Guild of America, East
Família
Parella	Ismail Merchant
Premis
	(4 març 2018) Oscar al millor guió adaptat, per l'obra Digue'm pel teu nom; (2018) Premi del públic a la millor pel·lícula europea, per l'obra Digue'm pel teu nom; (9 desembre 1996) Comanador de les Arts i les Lletres; (1974) Beca Guggenheim; National Board of Review Award a la millor pel·lícula; David de Donatello al millor director estranger ;
Lloc web	merchantivory.com

James Francis Ivory, més conegut com a James Ivory (Berkeley, Califòrnia, 7 de juny de 1928), és un director de cinema estatunidenc.^[1]

Carrera

És principalment conegut per diversos films d'època que va rodar en les dècades de 1980 i 1990, i que van rebre excel·lents crítiques i diversos premis.

Inicis

Va fer els seus primers passos en la dècada de 1950 rodant alguns curtmetratges. En 1959 va conèixer al productor d'origen indi Ismail Merchant, amb qui va entaular una relació sentimental. La parella va fundar dos anys després la companyia Merchant Ivory Productions, mitjançant la qual Ivory va rodar els seus films. El vincle afectiu i professional Ivory-Merchant va perdurar fins a la defunció del segon en 2005.^[2]^[3]^[4]

Primers films rellevants

El primer film de James Ivory que va aconseguir una certa ressonància popular va ser Festa salvatge (1975), amb James Coco, Raquel Welch i Perry King. No exempt d'escenes escabroses, es basava en el poema narratiu del mateix títol, de Joseph Moncure March (1926), si bé es va inspirar també en un cas real: la mort d'una jove actriu que es va imputar com a assassinat a l'estrella de cinema mut Roscoe Arbuckle.

En 1980, Ivory va rodar Jane Austen a Manhattan, últim treball al cinema de la veterana Anne Baxter i debut de la jove Sean Young, després famosa per Blade Runner. En 1981, li va seguir Quartet, protagonitzada per Maggie Smith i la musa del cinema francès Isabelle Adjani, qui va guanyar pel seu treball el premi a la millor actriu al Festival de Canes.

Especialitzat en produccions d'època molt cuidades estèticament, en 1984 Ivory va dirigir Les bostonianes, una adaptació de la novel·la de Henry James amb un elenc que incloïa a Vanessa Redgrave (nominada a l'Oscar pel seu paper), Christopher Reeve i Jessica Tandy.

Apogeu: anys 1980-1990

Des de mitjan anys 1980 James Ivory va viure un decenni d'èxits gairebé ininterromputs.

La seva pel·lícula Una habitació amb vista (1985) va comptar amb un repartiment de luxe (Daniel Day-Lewis, Maggie Smith, Denholm Elliott, Helena Bonham Carter i Judi Dench, entre altres) i va ser nominada a 8 Óscares, guanyant-ne finalment 3, i igualment va guanyar un Globus d'Or i 2 premis BAFTA.^[5]

El 1987, Maurice (un dels primers grans papers de Hugh Grant) va ser nominada a un Oscar i va guanyar 3 premis de la Mostra Internacional de Cinema de Venècia.^[6]

El 1990 James Ivory va reunir dues llegendes del cinema, Paul Newman i la seva dona Joanne Woodward, a Mr. & Mrs. Bridge; ella seria nominada a l'Oscar i a un Globus d'Or pel seu treball.^[7]

El 1992, la pel·lícula Retorn a Howards End (amb Anthony Hopkins, Vanessa Redgrave i Emma Thompson) va suposar un altre gran èxit per a Ivory: va ser nominada a 10 Oscars, guanyant-ne finalment 3; igualment va guanyar 1 Globus d'Or (millor actriu) i 2 premis BAFTA (millor actriu i millor pel·lícula).^[8]

El 1993, El que queda del dia va reunir novament Anthony Hopkins i Emma Thompson; va ser nominada a altres 8 Oscars, no guanyant-ne finalment cap, però Ivory va guanyar el premi BAFTA a millor director.^[9]

Menor repercussió

Els posteriors projectes de James Ivory van tenir menys èxit, almenys en taquilla, malgrat els seus prestigiosos repartiments: Jefferson in Paris el 1995 (amb Nick Nolte, Greta Scacchi, Jean-Pierre Aumont, Gwyneth Paltrow i una jove Thandie Newton), Surviving Picasso el 1996 (amb Anthony Hopkins, Natascha McElhone, Julianne Moore i Joan Plowright)...

El 2000, Ivory va adaptar una altra novel·la d'Henry James, La copa daurada, amb un rutilant elenc: Kate Beckinsale, James Fox, Anjelica Huston, Nick Nolte, Uma Thurman. Va rebre crítiques favorables, però la recaptació no va cobrir els 15 milions de dòlars que va costar.

El 2003, el film Le divorce va reunir diverses estrelles joves (Kate Hudson, Naomi Watts) i a unes altres ja veteranes, com Glenn Close, Stockard Channing i la llegendària Leslie Caron; però va ser pobrament rebut en taquilla i crítiques. L'últim projecte de Ivory i Merchant va ser La comtessa russa (2005), protagonitzat per Ralph Fiennes i Natasha Richardson; va obtenir una recaptació discreta, però va rebre bones crítiques.

Guanya l'Oscar

Finalment, a l'edat de 89 anys, aconsegueix l'Oscar al millor guió adaptat per Digue'm pel teu nom, basat en la novel·la d'André Aciman. Ambientada en el nord d'Itàlia en 1983, la cinta narra la història d'amor entre Elio Perlman (Timothée Chalamet), un adolescent de 17 anys, i Oliver (Armie Hammer), l'assistent del seu pare. També compta amb la participació de Michael Stuhlbarg, Amira Casar i Esther Garrel. Fou el guanyador més ancià en aquesta categoria en la història del premi.^[10]^[11]

Filmografia

Com a director

Any	Títol	Notes
1953	Four in the Morning	Curt
1957	Venice: Theme and Variations	Curt
1959	The Sword and the Flute	Curt
1963	El cap de família
1964	The Delhi Way	Documental
1965	Shakespeare Wallah	També coguionista
1969	The Guru	També coguionista
1970	Bombay Talkie	També coguionista
1972	Adventures of a Brown Man in Search of Civilization	Documental per la BBC
1972	Savages
1975	Autobiografia d'una princesa
1975	Festa salvatge
1977	Roseland
1978	Hullabaloo Over Georgie and Bonnie's Pictures
1979	Els europeus
1979	The Five Forty-Eight	Telefilm
1980	Jane Austen a Manhattan
1981	Quartet
1983	Heat and Dust
1984	Les bostonianes
1985	Una habitació amb vista
1987	Maurice	També coguionista
1989	Esclaus a Nova York
1990	Mr. & Mrs. Bridge
1992	Retorn a Howards End
1993	El que queda del dia
1995	Jefferson in Paris
1995	Lumière et compagnie	Segment
1996	Surviving Picasso
1998	La filla d'un soldat no plora mai	També coguionista
2000	La copa daurada
2003	Le divorce	També coguionista
2005	La comtessa russa
2009	The City of Your Final Destination

Altres crèdits

Helen, Queen of the Nautch Girls (1973,, curt, dirigit per Anthony Korner) – guió
The Courtesans of Bombay (1983, documental, dirigit per Ismail Merchant) – ideat
Digue'm pel teu nom (2017, pel·lícula, dirigida per Luca Guadagnino) – productor, guió

Premis i nominacions

Premis Oscar
Any	Categoria	Pel·lícula	Resultat
1987	Millor director	Una habitació amb vista	Nominat
1993		Retorn a Howards End	Nominat
1994		El que queda del dia	Nominat
2018	Millor guió adaptat	Digue'm pel teu nom	Guanyador

Premis BAFTA
Any	Categoria	Pel·lícula	Resultat	Referències
1984	Millor director	Heat and Dust	Nominat	^[12]
1987	Millor pel·lícula	Una habitació amb vista	Guanyador
1987	Millor director	Una habitació amb vista	Nominat
1993	Millor pel·lícula	Retorn a Howards End	Guanyador
1993	Millor director	Retorn a Howards End	Nominat
1994	Millor pel·lícula	El que queda del dia	Nominat
1994	Millor director	El que queda del dia	Nominat
2018	Millor guió adaptat	Digue'm pel teu nom	Guanyador

Premis Globus d'Or
Any	Categoria	Pel·lícula	Resultat	Referències
1987	Millor director	Una habitació amb vista	Nominat	^[13]
1993		Retorn a Howards End	Nominat
1994		El que queda del dia	Nominat

Festival Internacional de Cinema de Canes
Any	Categoria	Pel·lícula	Resultat	Referències
1992	Premio 45è Aniversari	Retorn a Howards End	Guanyador	^[14]

Mostra Internacional de Cinema de Venècia
Any	Categoria	Pel·lícula	Resultat
1987^[15]	Lleó de Plata	Maurice	Guanyador
1990^[16]	Ciak d’Or	Mr. & Mrs. Bridge	Guanyador
1990^[16]	Premi Pasinetti - Millor pel·lícula	Mr. & Mrs. Bridge	Guanyador

Referències

↑ «James Ivory Biography (1928-)». Film Reference. [Consulta: 20 abril 2014].
↑ Horn, John «Obituaries; Ismail Merchant, 68; Producer of Stylish, Popular Period Dramas». Los Angeles Times, 26-05-2005 [Consulta: 4 juliol 2008]. Arxivat 25 de juliol 2012 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2012-07-25. [Consulta: 9 novembre 2022].
↑ «James Ivory's Home Befits His Extraordinary Life». The New York Times, 11-09-2015 [Consulta: 15 setembre 2019].
↑ «James Ivory and the Making of a Historic Gay Love Story». The New Yorker, 19-05-2017 [Consulta: 15 setembre 2019].
↑ «A Room with a View Movie Review (1986)». [Consulta: 15 juny 2021].
↑ Sarah Larson (2017-05-19). «James Ivory and the Making of a Historic Gay Love Story». The New Yorker.
↑ Evans, Everett «Festival salutes the literate cinema of James Ivory». houstonchronicle.com, 08-11-2014 [Consulta: 15 abril 2021].
↑ «Cannes Classics 2016». Cannes Film Festival, 20-04-2016. Arxivat de l'original el 10 febrer 2017. [Consulta: 21 abril 2016].
↑ British Film Institute - Top 100 British Films (1999). Retrieved August 27, 2016
↑ «James Ivory is oldest Oscar winner ever with screenplay award for Call Me by Your Name». The Guardian, 05-03-2018. [Consulta: 5 març 2018].
↑ «2018 BAFTA Awards backstage: James Ivory ('Call Me By Your Name') on his way to making Oscar history». Goldderby, 18-02-2018.
↑ BAFTA. «BAFTA Awards for James Ivory» (en anglès). [Consulta: 26 febrer 2018].
↑ HFPA. «Golden Globe Awards for 'James Ivory'» (en anglès). [Consulta: 26 febrer 2018].
↑ «Awards 1992: All Awards». festival-cannes.fr. [Consulta: 21 febrer 2015].
↑ «Premi 44. Mostra Internazionale del Cinema». sicvenezia.it. Arxivat de l'original el 26 de juliol 2019. [Consulta: 1r abril 2018].
↑ «Official Awards of the 47th Mostra». labiennale.org. Arxivat de l'original el 2019-07-26. [Consulta: 28 gener 2021].

Enllaços externs

[1] «James Ivory Biography (1928-)». Film Reference. [Consulta: 20 abril 2014].

[latimesobituary-2] Horn, John «Obituaries; Ismail Merchant, 68; Producer of Stylish, Popular Period Dramas». Los Angeles Times, 26-05-2005 [Consulta: 4 juliol 2008]. Arxivat 25 de juliol 2012 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2012-07-25. [Consulta: 9 novembre 2022].

[Hass2015-3] «James Ivory's Home Befits His Extraordinary Life». The New York Times, 11-09-2015 [Consulta: 15 setembre 2019].

[Larson2017-4] «James Ivory and the Making of a Historic Gay Love Story». The New Yorker, 19-05-2017 [Consulta: 15 setembre 2019].

[5] «A Room with a View Movie Review (1986)». [Consulta: 15 juny 2021].

[Sarah_Larson-6] Sarah Larson (2017-05-19). «James Ivory and the Making of a Historic Gay Love Story». The New Yorker.

[houstonchronicle-7] Evans, Everett «Festival salutes the literate cinema of James Ivory». houstonchronicle.com, 08-11-2014 [Consulta: 15 abril 2021].

[Classics-8] «Cannes Classics 2016». Cannes Film Festival, 20-04-2016. Arxivat de l'original el 10 febrer 2017. [Consulta: 21 abril 2016].

[9] British Film Institute - Top 100 British Films (1999). Retrieved August 27, 2016

[Guardian-10] «James Ivory is oldest Oscar winner ever with screenplay award for Call Me by Your Name». The Guardian, 05-03-2018. [Consulta: 5 març 2018].

[11] «2018 BAFTA Awards backstage: James Ivory ('Call Me By Your Name') on his way to making Oscar history». Goldderby, 18-02-2018.

[12] BAFTA. «BAFTA Awards for James Ivory» (en anglès). [Consulta: 26 febrer 2018].

[13] HFPA. «Golden Globe Awards for 'James Ivory'» (en anglès). [Consulta: 26 febrer 2018].

[14] «Awards 1992: All Awards». festival-cannes.fr. [Consulta: 21 febrer 2015].

[15] «Premi 44. Mostra Internazionale del Cinema». sicvenezia.it. Arxivat de l'original el 26 de juliol 2019. [Consulta: 1r abril 2018].

[OfficialAwards-16] «Official Awards of the 47th Mostra». labiennale.org. Arxivat de l'original el 2019-07-26. [Consulta: 28 gener 2021].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]