Aquesta Llista de sistemes d'escriptura presenta els diferents sistemes per representar de forma escrita els llenguatges verbals humans, classificats segons les característiques distintives comunes.
Sistemes d'escriptura predominant per estats i minories regionals
En els sistemes d'escriptura ideogràfics els grafemes són ideogrames que representen conceptes o idees, en lloc d'una paraula específica. I en els pictogràfics els grafemes són imatges icòniques. Es considera que aquests sistemes no permeten representar la totalitat del que el llenguatge verbal humà pot comunicar. Els lingüistes John DeFrancis i J. Marshall Unger, per exemple, postulen que un sistema d'escriptura complet no pot ser únicament ideogràfic o pictogràfic.
En l'actualitat existeixen uns pocs sistemes d'escriptura pictogràfics o ideogràfics, però no hi ha una única manera de llegir-los, ja que no existeix una correspondència biunívoca entre símbols i paraules.
Existeixen altres sistemes d'escriptura que utilitzen símbols per representar sistemes que no són pròpiament llenguatge verbal humà, o bé per representar llenguatges artificals. Entre altres hi ha els següents:
sistema Bliss → Una escriptura ideogràfica creada principalment per a la Comunicació Alternativa i Augmentativa (sigles en anglès AAC), és a dir, els sistemes de suport a la comunicació amb persones amb disminució en les capacitats de producció o percepció de la llengua oral.
iConji → Sistema de pictogrames usat a les xarxes socials.
Cal tenir en compte que l'escriptura logogràfica no es compon exclusivament de logogrames. Tots contenen també grafemes que representen elements fonètics (basats en sons). Aquests elements fonètics es poden utilitzar sols (per representar, per exemple, paraules estrangeres), o poden afegir-se com a complements fonètics a un logograma (per especificar el so d'un logograma que d'una altra manera podria representar més d'una paraula). En el cas del xinès, l'element fonètic està integrat en el mateix logograma; en egipci i maia, molts glifs són purament fonètics, mentre que altres funcionen ja sigui com logogrames o elements fonètics, depenent del context. Per aquesta raó, moltes d'aquestes escriptures es podrien classificar més apropiadament com a escriptures logosil·làbiques o complexes; la terminologia utilitzada depèn en gran manera dels usos en l'àmbit d'estudi, i és en part arbitrària.
En un sil·labari, els grafemes representen síl·labes o mores. La diferència entre els sil·labaris i els alfabets sil·làbics o abugides és que en un sil·labari no hi ha similitud gràfica entre les síl·labes que contenen un mateix so consonàntic.
En molts d'aquests sistemes, algunes combinacions de consonant-vocal s'escriuen com a síl·laba, però en altres casos s'escriuen com una consonant més una vocal.
Escriptura Shümom → Bamum (un sil·labari defectiu, amb elements alfabètics per completar els buits).
Sistemes d'escriptura alfabètica
En els sistemes d'escriptura alfabètica els grafemes representen fonemes, és a dir, unitats mínimes de so de la llengua. Tot i que originàriament la creació d'un alfabet respon a una relació biunívoca entre so i grafia, cal tenir en compte que rarament tots els fonemes es representen amb una única grafia, ni tots els grafemes representen un únic fonema. A més, sovint trobem que un fonema es representa amb una seqüència de dos o més grafemes.
Cal distingir entre alfabets autèntics, alfabets sil·làbics o abugides, i alfabets consonàntics o abjads.
Alfabets
Els alfabets complets o autèntics són un conjunt de grafemes, anomenats també lletres, on són representats tots els fonemes de la llengua, tant els consonàntics com els vocàlics.
Alfabet llatí (o alfabet romà) → originalment llatí; la part oriental i central de les llengües d'Europa, llengües turqueses, la part subsahariana de les llengües d'Àfrica, les llengües ameríndies, les llengües de l'àrea marítima del sud-est asiàtic i llengües d'Oceania utilitzen versions de l'alfabet llatí amb addició de diacrítics. Algunes llengües que no usen l'alfabet llatí disposen d'un sistema d'escriptura secundari en aquest alfabet per a les transliteracions.
En un alfabet caracterològic els grafemes contenen elements que es basen en els trets articulatoris, tals com bilabial, nasal, fricatiu, vocal anterior, etc. El nombre de trets que indica cada alfabet pot ser diferent.
Un abugida, també anomenat alfabet sil·làbic o alfasil·labari, és un sistema d'escriptura en què els grafemes representen síl·labes, és a dir, cada lletra representa la unió d'una consonant amb una vocal inherent, o bé, en el cas que es vulgui indicar una vocal diferent de la vocal inherent, s'hi afegeix el signe diacrític corresponent a la vocal. Es diferencia, d'una banda, dels abjads perquè aquests no representen pròpiament les vocals; i d'altra banda, són diferents dels sil·labaris perquè aquests disposen d'un signe independent per a cada possible síl·laba, mentre que en els abugides hi ha una part comuna en els grafemes que representen el mateix so consonàntic i varia la part del grafema que representa el so vocàlic.
La major part dels abugides es troben entre l'Índia i el sud-est aisàtic, i pertanyen històricament a la família bràmica. El nom abugida deriva de la designació dels primers caràcters de l'alfabet amhàric: አ (A) ቡ (bu) ጊ (gi) ዳ (da), de manera semblant a l'origen dels mots alfabet o abecedari.
En alguns casos excepcionals, un alfabet abugida es basa en els sons vocàlics, i les consonants són secundàries. Per exemple, en l'alfabet pahawh del Hmong, si no s'especifica cap consonant s'entén que és /k/. Les consonants s'escriuen després de la vocal que les precedeix.
Un abjad és un sistema d'escriptura en què els grafemes representen els sons consonàntics; les vocals no són representades o bé es representen mitjançant diacrítics que s'afegeixen opcionalment al símbol consonàntic.
Alguns sistemes sistemes d'escriptura no s'han arribat a desxifrar, de moment. En alguns casos, com la Meroítica, es coneixen els sons que representen els glifs, però els textos encara no es poden llegir perquè el llenguatge no es coneix. Diversos d'aquests sistemes, com l'Epi-olmeca i l'escriptura de l'ndus, es diu que han estat desxifrats, però aquestes afirmacions no han estat confirmades per investigadors independents. En molts casos, és dubtós que es tracti realment d'escriptura. Els símbols Vinča semblen ser protoescriptura, i el Quipu potser només registrava informació numèrica. Hi ha dubtes que l'Indus sigui una escriptura, i el Disc de Festos té tan poc contingut o context que la seva naturalesa és indeterminada.
En aquesta secció es presenta la llista d'alfabets usats per a transcriure fonèticament els sons de la parla. Cal no confondre'ls amb els alfabets per paraules per lletrejar, com l'Alfabet fonètic de l'OTAN.
↑Aquest mapa mostra les llengües oficials dels països d'Europa; si un país té un territori amb una llengua diferent, es mostren els dos idiomes. L'únic idioma oficial de Moldàvia és el romanès (amb alfabet llatí), però la república independent de facto i no reconeguda de Transnístria utilitza tres idiomes basats en caràcters ciríl·lics: ucarïnès rus i moldau. L'única llengua oficial de Georgia és el georgià, però les repúbliques independents de facto i no plenament reconegudes de Abkhàzia i Ossètia del sud tenen l'alfabet ciríl·lic: ambdues repúbliques utilitzen el rus. A més, Abkhàzia també l'abkhaz, i Ossetia del sud usa l'osseta. Azerbaijan's sole official language is Azerbaijani, but the unrecognized de facto independent republic of Nagorno-Karabakh uses Armenian as its sole language. Additionally, Serbia's sole official language is Cyrillic Serbian, but within the country, Latin script for Serbian is also widely used.
Referències
↑Smith, Mike. The Aztecs. Malden, MA: Blackwell Publishing, 1997. ISBN 0-631-23015-7.
↑És difícil de determinar amb precisió per tal com és usat per escriure un gran nombre de llengües amb índexs d'alfabetització diversos.
↑Aquesta dada es basa en la suma dels 1.335 milions d'habitants de la República Popular de la Xina amb un 92% d'índex d'alfabetitzacó (1.220 milions), i 120 milions d'usuaris japonesos del Kanji aproximadament amb un 100% d'índex d'alfabetitzacó.
↑El Hanja ha estat prohibit a Corea del Nord i se n'està disminuint progressivament l'ús a Corea del Sud. S'utilitza principalment en documents oficials per identificar l'arrel xinesa de paraules coreanes.
