Nicola Cabibbo

(2006)
Biografia
Naixement	10 abril 1935 Roma
Mort	16 agost 2010 (75 anys) Roma
Formació	Universitat de Roma La Sapienza
Director de tesi	Bruno Touschek
Activitat
Camp de treball	Física de partícules
Lloc de treball	Roma
Ocupació	físic teòric, professor d'universitat, físic
Ocupador	Universitat de Roma La Sapienza Universitat de Roma II Organització Europea per a la Recerca Nuclear
Membre de	Academia Europaea (2008–) Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1982–) Acadèmia de les Ciències de Torí (1971–) Acadèmia Mundial de les Ciències Acadèmia de Ciències de Rússia Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Acadèmia Pontificia de les Ciències Accademia Nazionale dei Lincei
Alumnes	Luciano Maiani i Giorgio Parisi
Premis
(2011)  Medalla Benjamin Franklin (2010)  Medalla Dirac d'ICTP (2009)  Premi Pomeranchuk (2003)  Premi Enrico Fermi (2002)  Medalla Matteucci (1993)  Orde de Minerva (1991)  Premi Física d'Alta Energia i Partícules (1989)  premi Sakurai  Cavaller de la Gran Creu de l'Orde al Mèrit de la República Italiana

Nicola Cabibbo (Roma, 10 April 1935 – 16 August 2010) fou un físic italià, conegut pel seu treball en la interacció feble.^[1] Cabibbo fou president de l'Institut Nacional de Física Nuclear (Itàlia) de 1983 a 1992 i de 1993 fins a la seva mort fou el president de l'Acadèmia Pontifícia de les Ciències.^[2]

El treball més important de Cabibbo en la interacció feble va ser motivat per la necessitat d'explicar dos fenòmens experimentals:

• Les transicions amb probabilitats similars (i.e. amplituds similars) entre quarks amunt i avall, electrons i neutrí d'electró, i muons i neutrí de muó; i
• les transicions amb canvi d'estranyesa amb amplituds iguals a un quarta part d'aquelles sense canvi d'estranyesa.

Cabibbo va resoldre aquests dos problemes, a partir del treball de Murray Gell-Mann i Maurice Lévy, postulant la universalitat feble, la qual implica una semblança en la força d'acoblament feble entre diferents generacions de partícules. Va resoldre el segon problema introduint un angle de barreja θ_C (anomenat l'angle de Cabibbo), entre els quarks avall i estrany.^[3] Les mesures modernes indiquen θ_C = 13.04°. Abans de la descoberta de la tercera generació de quarks, la teoria de Cabibbo fou estesa per Makoto Kobayashi i Toshihide Maskawa mitjançant l'anomenada matriu de Cabibbo–Kobayashi–Maskawa. El 2008, Kobayashi i Maskawa van compartir el Premi Nobel de Física per aquest treball (un premi no compartit, sorprenentment, amb Cabibbo).

Cabibbo va investigar aplicacions de supercomputadors en problemes en física moderna als experiments SIMI 100 i SIMI 1000. Igualment, va donar suport a la rehabilitació del filòsof italià executat Giordano Bruno com a possible model per corregir les errades històriques fetes per l'església catòlica, citant les disculpes pel cas de Galileo Galilei.^[4] El 16 d'agost de 2010, va morir de problemes respiratoris a un hospital de Roma a l'edat de 75 anys. El 2011, l'Institut Franklin li va atorgar la Medalla Benjamin Franklin de Física.^[5]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nicola Cabibbo

• Cabibbo Biografia del Istituto e Museo di Storia della Scienza (italià)
• Parisi, Giorgio «Nicola Cabibbo». Physics Today, 64, 2, 2011, pàg. 59. Bibcode: 2011PhT....64b..59P. DOI: 10.1063/1.3554322.Bibcode:2011PhT....64b..59P. doi:10.1063/1.3554322.