23 de majo
| zenaro · febraro · marso · apriłe · majo 2026 · zugno · lujo · agosto · setenbre · otobre · novenbre · disenbre | ||||||||||||||||||||||||||||||||
| Ve | Sa | Do | Lu | Ma | Me | Zi | Ve | Sa | Do | Lu | Ma | Me | Zi | Ve | Sa | Do | Lu | Ma | Me | Zi | Ve | Sa | Do | Lu | Ma | Me | Zi | Ve | Sa | Do | ||
| ← | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | → |
El 23 de majo el ze el 143° dì dal scumìsio de l'ano drio del całendàrio gregorian e el 144° inte i ani bizesti. Ghe manca 222 dì par la fin de l'an.
Avegnimenti
- 1099 – Inisiada ła costrusion del Domo de Mòdena
- 1297 – Co ła boła pontefisa "Lapis abscissus" łe vien confermae łe presedenti scomùneghe dei cardinałi Giacomo e Pietro Cołonna estendéndoła anca a Jacopon da Todi, ai sincue nevodi del cardinałe Giacomo Colonna e ai so eredi declarai scismàteghi
- 1430 – Joana d'Arco ła vien ciapà dai Borgognoni davanti a Compiègne
- 1498 – Morte de Savonaroła al fogaron
- 1520 – Revolta dei Maya contro i concuistadores
- 1533 – El tribunałe speciałe presiedesto da Thomas Cranmer, neo-Arcivéscovo de Canterbury, el declara nuło el maridauro de Enrego VIII d'Inghiltera co Catarina d'Aragona; sincue dì dopo, el 28 de majo, el declara bon cheło co Ana Bołena, che el 1º de zugno ła vien incoronada rezina, mentre Catarina ła devien prinsipesa védoa (del prìnsipe Arturo Tudor).
- 1541 – Jacques Cartier el dasa Saint-Malo (Fransa) par el so terso viajo
- 1555 – Poło IV el devien Papa
- 1568 – Bataja de Heiligerlee: łe trupe de Luizi de Nassau, fradeło de Gulielmo I de Orange, el sconfize a Heiligerlee, inte ła Signoria de Groninga, na picenina forsa de fedełi al duca de Aremberg che ła zera drio invàdar łe Fiandre.
- 1592 – Zordan Bruno el vien inprezonà a Venèsia
- 1618 – La Seconda defenestrasion de Praga ła fa tacar ła Guera dei trent'Ani
- 1701 – Dopo èsare sta declarà colpévoło de ver copà de William Moore e de pirataria, el capitan William Kidd el vien inpicà a Londra
- 1788 – El South Carolina el devien l'otavo Stato a ratifegare ła Costitusion dei Stati Unii
- 1815 – Guera austro-napołetana: łe trupe austrìaghe łe entra Nàpułi, remetendo sul trono Ferdinando IV de Napoli e Sicìlia.
- 1865 – Parada drio Pennsylvania Avenue a Washington par sełebrare ła fin de ła Guera de secesion amèricana
- 1873 – El parlamento canadeze stabiłise ła costitusion de ła Połisia a Cavało del Nord-Ovest (che ła vegnarà rebatezada Reałe Połisia a Cavało Canadeza (Royal Canadian Mounted Police) inte el 1920), se parla de łe tanto conoseste "Zube Rose"
- 1900 – El serzente William Harvey Carney el devien el primo afroamerican a resévar na Medaja d'onor del Congreso (insignia par eroismo inte el ndar de ła bataja de Fort Wagner inte el ndar de ła Guera de secesion americana)
- 1915 – Prima guera mondiałe: el Regno d'Itàlia el declara guera a l'Austria, declarando ła so entrada inte ła Granda Guera
- 1934 – Arente del so scondejo a Black Lake (Louisiana), i robadori de banca Bonnie Parker e Clyde Barrow i vien copai inte na inboscada fata dai Texas Rangers
- 1945 – Seconda guera mondiałe: Heinrich Himmler, el cao de ła Gestapo, el se suisida finmente el zera soto custòdia dei Liai
- 1949 – Ła vien istituia ła Repùblega Federałe Todesca
- 1958 – L'Explorer I ła finise de trasmétar
- 1960 – El primo ministro d'Israełe David Ben Gurion el anunsa ła catura del crimenale de guera nazista Adolf Eichmann
- 1985 – Thomas Patrick Cavanagh el vien condanà a l'ergàstoło par ver tentà de véndar i segreti del bonbardiero stealth a l'Union Soviètega
- 1995
- Sun Microsystems ła anunsa ła nàsita del lenguajo de programasion Java.
- Atentà de Oklahoma City: a Oklahoma City i resti de l'Alfred P. Murrah Federal Building i vien fati s-ciopar
- 2003 – Alpinismo: el Sherpa nepalezo de vinti-sìncue ani, Pemba Dorjie Sherpa, el fa ła pì rapida escałasion de senpre de l'Everest, in 12 ore e 45 minuti
- 2008 – El vien firmà, a Brasilia, el tratà costitutivo de l'Union de łe Nasion Sudamericane, Unasud, comunità pułìtega e econòmega integrada par i dòdaze Stati indipendenti del Sud d'Amèrica.
- 2014 – Ełesion eoropee del 2014.
Nasesti
Morti
Feste e recorense
Nasionałi
Rełijoze
Santi catòłeghi
Festa del patrono de łe sità
Làeghe
In altri projeti
Wikimedia Commons el detien imàjini o altri file so 23 de majo
el detien schemi gràfeghi so
Content Disclaimer
Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.
- The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
- There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
- It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
- Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
- Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.
Index:
pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve









