12 de majo
| zenaro · febraro · marso · apriłe · majo 2026 · zugno · lujo · agosto · setenbre · otobre · novenbre · disenbre | ||||||||||||||||||||||||||||||||
| Ve | Sa | Do | Lu | Ma | Me | Zi | Ve | Sa | Do | Lu | Ma | Me | Zi | Ve | Sa | Do | Lu | Ma | Me | Zi | Ve | Sa | Do | Lu | Ma | Me | Zi | Ve | Sa | Do | ||
| ← | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | → |
El 12 de majo el ze el 132° dì dal scumìsio de l'ano drio del całendàrio gregorian e el 133° inte i ani bizesti. Par rivar al cao de l'ano ghe vołe oncora 233 dì.
Avegnimenti
- 113 – Inaugurasion de ła Cołona Traiana a Roma
- 1191 – Ricardo I d'Inghiltera el spoza Berengaria de Navara
- 1328 – L'Antipapa Niccolò V el vien consacrà inte ła Bazéłega de San Piero a Roma, dal véscovo de Venèsia
- 1497 – Papa Alessandro VI el scomùnega Girolamo Savonarola
- 1588 – Enrico III de Fransa el dasa Parize, dopo che Enrico de Guisa el entra inte ła sità
- 1689 – Guera de re Gulielmo: Gulielmo III d'Inghiltera el se unise a ła Liga de Augusta e el scumìsia na guera contro ła Fransa
- 1780 – Guera d'indipendensa ameregana: Charleston el vien caturà da łe forse britàneghe
- 1797 – El Major Consejo de Venèsia el àbdega e ła sità ła vien consegnada a Napoleon Bonaparte. L'ùltemo doze Ludovico Manin el ze costrinzesto a àbdegar
- 1820 – Ła nase a Firense Florence Nightingale infermiera, epidemiòłoga britànega, fondatora de l'infermierìstega moderna o nursing
- 1864 – Guera de secesion americana: bataja de Spotsylvania Court House: "El canton insanguenà" – i more pì de miłe soldai confederai e de l'union
- 1865 – Guera de secesion americana: bataja de Palmito Ranch – Inte el profondo Texas, pì de un meze dopo de ła rendesta del zenerale confederà Robert Edward Lee, l'ùltema bataja de ła guera ła finise co na vitòria de l'Union
- 1870 – El Manitoba el devien na provincia del Cànada
- 1873 – Oscar II de Svèsia-Norveja el vien incoronà re de Svèsia
- 1881 – In Nordàfrica, ła Tunizia ła devien un protetorà fransezo
- 1917 – Prima a l'Òpara reałe de Budapest del bałeto "El prìnsipe de legno" de Béla Bartok
- 1932 – Dieze stimane dopo el so rapimento, el fioło neonasesto de Charles Lindbergh el vien catà morto a Hopewell (New Jersey), a solché poche mìlia da ła caza de Lindbergh
- 1937 – Incoronasion de re Zorzi VI del Regno Unio inte l'Abasia de Westminster
- 1942 – Seconda guera mondiałe: seconda bataja de Char'kov – Inte l'Ucraina orientałe, l'Armada Rosa ła taca ła so prima granda ofensiva de ła guera. Durante ła bataja i sovièteghi i se ritogarà ła sità de Char'kov a l'ezèrsito todesco
- 1944 – Se conclude l'ofensiva stratèzega del Dnepr-Carpazi co na granda vitòria par l'Armada Rosa
- 1948 – Luigi Einaudi el fa el zuramento cofà secondo presidente de ła Repùblega Italiana; el vegneva ełezesto el dì presedente co 518 voti su 872
- 1957 – Insidente inte ła Mille Miglia che el copa el piłota Alfonso di Portago, el copiłota Edmund Nelson e 10 spetatori
- 1958 – El vien firmà un acordo intrà USA e Cànada ciamà North American Aerospace Defense Command (NORAD)
- 1967 – A ła Cueen Elizabeth Hall, Inghiltera, i Pink Floyd i prezenta el primo conserto rock cuadrifònego
- 1974 – Itàlia: inte el referendum par l'abrogasion de ła leje sol divòrsio i vinse i NO col 59,3%: ła Leje Fortuna-Baslini ła resta in vigore
- 1975 – Insidente de ła Mayaguez: ła marina canbozana ła catura el mercantile statunitense SS Mayaguez in àcue internasionałi
- 1994 – Russ Hamilton el devien el novo canpion del mondo de poker[1] gavendo vinsesto l'avegnimento prinsipale de łe World Series of Poker: ła vitòria ła varà 1.000.000 de dòłari, e a na cuantità de arzento paro al so pezar.
- 1995 – Cardano al Campo: a l'età de 47 ani ła more par aresto càrdio-sircołatòrio ła cantante italiana Mia Martini.
- 1999 – David Steel el devien el primo presidente del moderno parlamento scosezo
- 2000 – La Tate Modern Gallery ła verze a Londra
- 2002 – L'ex presidente statunitense Jimmy Carter el riva a Cuba, par na vizita de sincue dì a Fidel Castro, divegnendo el primo presidente dei Stati Unii d'Amèrica, in servìsio o no, a vizitare l'ìzoła, da ła Rivolusion castrista del 1959
- 2008 – Un teramoto de grado 7.8 de ła scała Richter el devasta ła Cina.
- 2016 – Braziłe: ła presidente Dilma Rousseff ła vien sospendesta da łe funsion de goerno par inpeachment.[2]
- 2017 – Un ataco Ramsonware el ciapa milioni de computer inte el mondo: i pì colpii i ze i sistemi informàteghi de ła sanità ingleza e ła società telefònega spagnoła.
Nasesti
- 1866:
- San Leopoldo Mandić, prete e Santo croato-vèneto.
Morti
- 1995:
- Mia Martini, cantante italiana (n. 1947)
Feste e recorense
Sivili
Internasionali:
- Dì internasionale de l'infermiere, in memòria de ła nàsita de Florence Nightingale
- Dì mondiałe de ła fibromialzia
- Dì mondiałe de ła Sìndrome da fadiga crònega
Rełijoze
- Santi Nereo e Achiłeo, màrtiri
- San Pancràsio, màrtire
- San Cirillo e sei conpagni, màrtiri in Mesia
- San Domènego de ła Calzada, sacerdote
- Sant'Efrem de Jeruzałeme, véscovo
- Sant'Epifanio de Salamina, véscovo
- San Filippo de Agira, sacerdote, ezorcista
- San Germano I, patriarca de Costantinòpułi
- San Modoaldo, véscovo
- Santa Rictrude de Marchiennes, badesa
- Beato Ejëll Deda, sacerdote e màrtire
- Beada Giovana de Portogallo, domenegana
- Beato Giovani de Segalars, mersedaro
- Beada Imelda Lanbertini, spoza, badesa
Notasion
- ↑ El tìtolo de canpion del mondo el ze un tìtolo ufisà; védarse World Series of Poker.
- ↑ [1] (ligo ronpesto dispunìbiłe in Internet Archive; védarse el istòrego, la prima version e ła ùltema).la Stampa, 12 majo 2016
Altri projeti
In altri projeti
Wikimedia Commons el detien imàjini o altri file so 12 de majo
el detien schemi gràfeghi so
Linganbi foresti
Content Disclaimer
Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.
- The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
- There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
- It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
- Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
- Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.
Index:
pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve









