25 de majo
| zenaro · febraro · marso · apriłe · majo 2026 · zugno · lujo · agosto · setenbre · otobre · novenbre · disenbre | ||||||||||||||||||||||||||||||||
| Ve | Sa | Do | Lu | Ma | Me | Zi | Ve | Sa | Do | Lu | Ma | Me | Zi | Ve | Sa | Do | Lu | Ma | Me | Zi | Ve | Sa | Do | Lu | Ma | Me | Zi | Ve | Sa | Do | ||
| ← | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | → |
El 25 de majo el ze el 145° dì dal scumìsio de l'ano drio del całendàrio gregorian e el 146° inte i ani bizesti. Par rivar al cao de l'ano ghe vołe oncora 220 dì.
Avegnimenti
- 1085 – Alfonso VI de Casteja el se retołe Toledo ai Mori.
- 1124 – Consacrasion del Santuàrio de Montevèrzene el dèdega a ła Madona e erezesto da San Gułielmo da Vercełi.
- 1241 – La comunità ebràega de Francoforte sul Meno ła sorbise uno dei primi atachi antisemii.
- 1420 – Enrico el Navigatore el vien nominà goernatore de l'Órdene de Cristo.
- 1521 – La Dieta de Worms ła finise co che Carlo V el emana l'Edito de Worms, che el declara Martin Lutero un forałeje.
- 1644 – El zenerałe Ming Wu Sangui el verze łe porte de ła Granda muraja cineza al Paso Shanhai par permétare a łe forse d'invazion Manciù de rivare a ła capitałe Pechin.
- 1658 – Inte l'anbito de ła guera franco e anglo-spagnoła, l'ezèrsito franseze comandà da de Turenne el asèdia Dunkerque
- 1659 – Richard Cromwell, fioło de Oliver, el dà łe dimision da ła càrega de Lord protetore.
- 1660 – El re Carlo II el sbarca a Dover tornando dal so bando.
- 1738 – Un tratà intrà el Maryland e ła Pennsylvania el mete fin a ła denomenada Guera de Cresap, s-ciopada par cuestion de confin.
- 1787 – A Filadelfia (Pennsylvania), i dełegai i taca reunirse par scrìvare na nova Costitusion dei Stati Unii (George Washington el ze el presidente).
- 1810 – A Buenos Aires, sitadini armai i buta fora el viceré de Spagna e i costituise un goerno provinsałe par l'Arzentina.
- 1812 – Un teribiłe teramoto el colpise Caracas, in Venezueła, fazendo intrà i 15.000 e i 20.000 morti.
- 1814 – el zenerałe Heinrich J. Bellegarde el tołe personalmente ła presidensa Rejensa Provizòria de Goerno, proclamando in contenporànea ła cesasion del Regno d'Itàlia.
- 1819 – Ła vien promulgada ła Costitusion Arzentina del 1819
- 1870 – Inte ła bataja de Eccles Hill na manega de partegnenti a ła Fenian Brotherhood ła vien dezemada da łe trupe canadezi.
- 1895
- El comediògrafo, poeta e romanziero Oscar Wilde el vien condanà par "sodomia e volgar indecensa" a farse do ani inte na prezon de Londra.
- Ła vien fondada ła Repùblega de Formoza, co Tang Ching-sung cofà presidente.
- 1913 – Se fa el primo Ziro de łe Fiandre, corsa de siclismo su strada, vinsesta dal belgo Paul Deman
- 1914 – La Càmara dei comuni del Regno Unio el aprova ła Irish Home Rule
- 1925 – John T. Scopes el vien incrimenà par ver insegnà ła teoria de l'evołusion de Charles Darwin.
- 1926 – L'anàrchego ebreo Sholom Schwartzbard el copa el pułìtego ucraino Symon Petijura in bando a Parize.
- 1935
- Inte ła volta de 45 minuti, al Big Ten meeting de Ann Arbor (Michigan), Jesse Owens el stabiłise o el rifà cuatro rècord del mondo de atlètega lijera.
- Babe Ruth el bate el 714º e ùltemo foracanpo de ła so cariera.
- 1946 – El parlamento de ła Transzordània el ełeze l'emiro Abdullah cofà che so re.
- 1953 – Al Nevada Test Site, i Stati Unii i fa i so primi e ùgnołi test de artejaria nucleare.
- 1961 – Programa Apollo: El presidente Kennedy el anunsa davanti a na sesion speciałe unifegada del Congreso el so vołer scumisiar un projeto par mandar "un omo inte ła Luna" prima de ła fin del dezènio.
- 1963 – A Addis Abeba, in Etiòpia, ła vien fondada l'Organizasion de unità africana.
- 1966 – Programa Explorer: el vien lansà l'Explorer 32.
- 1969 – In Sudan el cołoneło Ja'far al-Nimeyri el se tołe el podere co un colpo de Stato.
- 1973 – Mike Oldfield el pùblega Tubular Bells.
- 1977 – Star Wars (film) el sbarca inte i sìnema statunitensi. Divegnarà uno dei film de major ingresi monedari inte ła stòria del cine.
- 1981 – A Riad, el vien creà el Consejo de cooparasion del Golfo intrà Bahrein, Kuwait, Oman, Qatar, Aràbia Saudia e Emirai Àrabi Unii.
- 1985 – El Bangladesh el vien colpito da un siclon tropegałe e da na ondada de tenporałi che i farà ła morte de sirca 10.000 sitadini.
- 1991 – Finise co bon èzito l'Oparasion Salomon: 34 aèrei i ga trasferio in Israełe 14.325 Beta Israel
- 1995 – El Papa Joani Poło II el pùblega ła ensìclega "Ut Unum Sint" so l'inpegno ecumènego.
- 1997 – Un colpo de Stato miłitare in Siera Leon el sostituise el presidente Ahmad Tejan Kabbah co Johnny Paul Koromah.
- 2000 – El Lìbano el sèłebra ła libarasion del sud del paeze dopo 22 ani de ocupasion israełiana.
- 2001 – Alpinismo: Erik Weihenmayer el devien el primo no-vedente a scałar fin ła sima del monte Everest, finmente che Sherman Bull el devien ła persona pì ansiana a conpir ła medèzema inpreza.
- 2003 – Néstor Kirchner el vien ełezesto novo presidente de ła Repùblega Arzentina.
- 2014 – Elesion eoropee del 2014.
Nasesti
Morti
Feste e recorense
Nasionałi
Rełijoze
Santi catòłeghi
Festa del patrono de łe sità
Làeghe
In altri projeti
Wikimedia Commons el detien imàjini o altri file so 25 de majo
el detien schemi gràfeghi so
Content Disclaimer
Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.
- The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
- There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
- It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
- Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
- Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.
Index:
pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve









