La Copa del Món de Rugbi 1987 fou la primera edició Copa del Món de Rugbi. Nova Zelanda i Austràlia foren les amfitriones del torneig. Nova Zelanda va acollir 20 partits - 17 partits de la fase de grups, dos quarts de finals i la gran final. Austràlia va acollir 12 partits - set partits de la fase de grups, les semifinals i el partit pel tercer i quart lloc. Els All Blacks van esdevenir els primers campions del torneig.[1]
Setze equips es van classificar per a aquest torneig inaugural. Set de les places disponibles foren designades automàticament pel membres de la International Rugby Board a Nova Zelanda, Austràlia, Anglaterra, Escòcia, Irlanda, Gal·les i França. Sud-àfrica, potencia a nivell internacional, no va poder competir a causa del boicot esportiu internacional derivat de les polítiques apartheid.[2][3] No hi havia cap procés de qualificació per cobrir les places restants, en el seu lloc es van enviar invitacions a les seleccions d'Argentina, Fiji, Itàlia, Canadà, Romania, Tonga, Japó, Zimbabwe i els Estats Units. Això va deixar a Samoa Occidental exclosa, malgrat el seu millor nivell de joc que alguns dels equips convidats. La Unió Soviètica també va ser convidada però va rebutjar la invitació per motius polítics, pel que sembla derivada pel fet que a la junta de la IRB hi havia membres de la delegació sud-africana.[3][4]
El torneig fou molt desequilibrat, ja que el potencial dels equips de la IRB era desproporcionadament superior als equips convidats. A la meitat dels partits de la fase de grups, un dels dos equips va superar els 40 punts. Finalment, el torneig el guanyaria un dels amfitrions, Nova Zelanda que derrotaria França a la final.[5]
Equips participants
En la 1a edició de la Copa del món de Rugbi, no hi va haver fase de classificació i els equips participants foren els fundadors de la IRB més 9 equips convidats. Sud-àfrica fou exclosa per motius polítics,[2] la Unió Soviètica va declinar l'oferta també per motius geopolítics.[4] La polèmica va sorgir per la no invitació de Samoa Occidental un equip amb un potencial superior al d'altres seleccions, que no van participar en el torneig.[3]
↑Paul, Gregor. Black Obsession: The All Black's Quest for World Cup Success (en anglès). ReadHowYouWant.com. ISBN 9781458779458 [Consulta: 30 juliol 2015].
↑ 2,02,1Greyling, Alex. Face your brand! The visual language of branding explained (en anglès). ISBN 9780620443104.
