|
Salvador Perarnau i Canal
Salvador Perarnau i Canal (Súria, Bages, 13 de desembre de 1895 - 9 de gener de 1971) va ser un poeta. BiografiaIngressà al seminari de Vic, a l'edat de 10 anys, però en sortí per a treballar en diferents feines a Súria. Als 21 anys entrà d'empleat en una companyia d'assegurances de Manresa, i un temps després com sots-arxiver de l'Arxiu de Manresa. Als 23 anys passà a residir a Barcelona, on contactà amb els ambients literaris. L'any 1929 conegué a la que seria la seva esposa, Benvinguda Coll i Borrell, professora de piano, cant i dansa, amb qui es casaria l'any 1932.[1] Participà en molts certàmens literaris i en els Jocs Florals de Barcelona de 1929, va guanyar l'Englantina d'or amb el poema L'Hereu de les muntanyes. En els de 1935, obtenia la Flor Natural amb Mimosa, flor de febrer.[1] Durant la República fou funcionari de la Generalitat de Catalunya i en acabar la guerra civil, s'hagué d'exiliar a França. Retornà a Catalunya l'any 1948, treballant com a professor de francès, llatí i grec. En els Jocs Florals de la Llengua Catalana celebrats a París l'any de 1965 fou premiat amb la Viola d'Or amb el poema Oració. Havent obtingut els tres premis ordinaris, fou proclamat Mestre en Gai Saber. Passà a viure, a partir d'aleshores, a la seva vila natal, on morí a l'edat de 75 anys, el 9 de gener de 1971. ObraEs distingí com a autor de poemes per a infants i publicà diferents llibres que van tenir molt èxit. També va publicar infinitat de contes i col·laborà en diferents revistes de l'època, com L'Esquella de la Torratxa, La Tralla, Fornal i a El Poble Català de Tolosa de Llenguadoc.[2] Poesia
Poemes presentants als Jocs Florals de Barcelona[3]
Poesia per a infants
Contes infantils
Referències
Enllaços externs
Information related to Salvador Perarnau i Canal |
||||||||||||||||
